Berma

Terraplè d'un dic amb dues bermes.
Bermes en un dic i entre terraplens. Bermes (A), rasa (B), dic (C), terraplè (D)
Berma (1) en un canal (4), cobert amb vegetació (2), típic dels Països Baixos, on els dics (3) contenen les crescudes.

Una berma és un espai pla, cornisa, o barrera elevada que separa dues zones. L'origen de la paraula és el terme berm del neerlandès.[1] En arqueologia una berma és espai anivellat entre un terraplè i el seu fossat annex o l'estret espai entre un terraplè i el seu fossat i el terraplè extern.[2]

  1. Oxford English Dictionary (en anglès). Oxford, Anglaterra: Oxford University Press, 1989. 
  2. Darvill, Timothy. The concise Oxford dictionary of archaeology (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2003, p. 46. ISBN 0-19-280005-1 [Consulta: 4 setembre 2010]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search